Psicomotricitat! Què és?
La psicomotricitat és un dels moments que més agrada als infants, ja que ho relacionen amb activitat frenètica, crits, llibertat, … però que hi ha darrera d'aquestes accions?
El joc és una activitat molt relacionada amb els infants. Quan els petits tornen a casa i preguntem que han fet diuen: hem jugat. Però darrera d’aquest joc hi ha moltes teories i conceptes que cal aclarir.
Comencem per Jean Piaget, psicòleg i biòleg suís, qui ha relacionat el desenvolupament dels estadis cognitius amb el desenvolupament del joc. Amb el joc, diu Piaget, apareixen noves estructures cognitives. La psicomotricitat dona una oportunitat única de relacionar-se amb el context de forma segura, i per tant, molt més variada i amb més possibilitats que en entorns més àrids amb l’infant.
Per altra banda Vygotsky, autor de la “teoría soci-cultural”, on s’entén el joc com a factor de desenvolupament i de socialització, assenyala que l’element social del joc és fonamental, i que els diferents papers representats pel nen, contribueixen al desenvolupament de les funcions psicològiques superiors.
Aquests dos autors son només una petita mostra de la importància del joc, un moment on el nen experimenta, crea personatges ficticis per imitar diferents rols....és per això que la pràctica psicomotriu és un procés que ajuda i acompanya a l’infant durant el seu desenvolupament, des de l’expressivitat motriu més bàsica, on només busca plaer i noves sensacions, fins a la capacitat de des-centració, moment en què l’infant podrà fer una anàlisi cognitiva de les qualitats dels objectes, ús de diferents estratègies d’agrupaments, etc.
Durant les sessions de Psicomotricitat el nen pot crear, expressar i comunicar les seves idees de moltes formes diferents, afavorint per tant la construcció de la personalitat, la maduració i la intel·ligència. Hem de recordar que molts dels conceptes evidents per nosaltres, no ho son per l’infant. Conceptes com tou, dur, gros, petit, rugós i suau, entre molts d’altres, han de ser experimentats pel boix/a, tant en el seu context com en el seu propi cos, per tal d’assimilar de forma correcta el seu significat. D’aquesta forma, comencen a saltar, llançar-se al terra, pujar parets etc. de forma segura i assolint nous reptes i nous objectius cada vegada més complexos, millorant així la seva auto-confiança i el seu auto-concepte.
